Archive for the ‘watercolour’ Category

h1

Ou de Reig

Setembre 23, 2014

Ou de reig (Amanita caesarea (Scop.) Pers., 1801). Acuarel·la i llàpis de color en paper). Única espècie no perillosa del gènere Amanita. De fet és una menja excelsa. Se’n faran aquesta plujosa tardor?

Cesar’s mushroom (Amanita caesarea (Scop.) Pers., 1801). Water colour and color pencil on paper). It is the only safe species of the genus Amanita. Actually it is an excellent food. Will they grow this rainy autumn?

Oronja (Amanita caesarea (Scop.) Pers., 1801). Acuarela y lápiz de color en papel). Única especie no peligrosa del género Amanita. De hecho es un comestible excelente. Crecerán este lluvioso otoño?

amanita-cesar

h1

Foca de Weddell

Setembre 20, 2011

Aquarel.la en paper. Durant l’expedició ATOS-II Antàrtida (febrer-març 2009), una zona de pack trencat era plé de plaques de gel amb foques. Aquesta de Weddell semblava particularment vanitosa.

Acuarela en papel. Durante la expedición ATOS-II Antártida (febrero-marzo de 2009), una zona de pack roto estaba lleno de placas de hielo con focas. Esta de Weddell parecía particularmente vanidosa.

Watercolour on paper. During the ATOS-II Antártida expedition (February-March 2009), an area of broken pack was full of ice sheets with seals. This Weddell one seemed particularly showy.

h1

Halobates

Setembre 7, 2011

Halobates sp. (Acuarel.la en paper). Una de les primeres sorpreses de l’expedició Malaspina: a la primera mostra del patí de Neuston (que captura organismes que viuen a l’interfase entre el mar i l’atmosfera) apareix un insecte marí, l’únic realment oceànic: Halobates, una mena de “sabater”, els animalons que llisquen per la superfície de l’aïgua dels estanys, com patinant. L’havia vist fa uns 40 anys, a l’altura del Cap Vert, al NW d’Àfrica, durant les expedicions oceanogràfiques dirigides pel Dr. Ramon Margalef a bord del B/O Cornide de Saavedra.

Halobates sp. (Watercolour on paper). One of the first surprises on the Malaspina expedition: On the first sample from the Neuton sledge (catches organisms living in the interfase between sea and atmosphere) we see a marine insect, the only one really oceanic: Halobates, kind of water strider, the bugs that glide at the water surface on ponds, like skating. I had seen it before, 40 years ago, bearing Cap Vert in the NW Africa, during oceanographic cruises leaded by Dr. Ramón Margalef on board the R/V Cornide de Saavedra.

Halobates sp. (Acuarela en papel). Una de las primeras sorpresas en la expedición Malaspina: En la primera muestra del patín de Neuston (que captura organismos que viven en la interfase entre el mar y la atmósfera) aparece un insecto marino, el único realmente oceánico: Halobates, una especie de “zapatero”, insectos que se deslizan por la superficie del agua en estanques y charcos, como patinando. Lo había visto hace unos 40 años, a la altura de Cabo Verde, en el NW de África, durante las expediciones oceanográficas dirigidas por el Dr. Ramón Margalef a bordo del B/O Cornide de Saavedra.

h1

Sydney opera

Setembre 7, 2011

Opera House (Sydney) (Tinta y acuarela en papel). Expedición Malaspìna: La ópera y el arco curioso del famoso puente de Sydney vistos desde el Jardín Botánico, protagonistas exclusivos de la vista más tópica de Sydney. Al anochecer el espectáculo es todavía más impresionante.

Opera House (Sydney) (Ink and watercolour on paper). Malaspina’s cruise: the Opera House and the bow of the famous Sydney bridge as seen from the Botanic Garden, the main characters of the most topical landscape views of Sydney. At dawn the panorama is even more impressive.

Opera House (Sydney) (Tinta i acuarel.la en paper). Expedició Malaspina: L’Opera i el curiós arc del famos pont de Sydney vistos des d’el Jardí Botànic, protagonistes exclussius de la vista més tòpica de Sydney. A entrada de fosca l’espectacle és encara més impressionant.

h1

Diario Antártida

Agost 15, 2011

Durant a la campanya ATOS II-Antártida (Febrer-Març 2009) vaig portar una mena de diari, il.lustrat amb esbossos d’animals, paisatges, etc. El CSIC n’ha fet una edició facsímil, amb la transcripció de les notes al Català (idioma en que l’havia escrit), Castellà i Anglès. N’estic molt satisfet!

Durante la campaña ATOS II-Antártida (Febrero-Marzo de 2009) llevé una especie de diario, ilustrado con bocetos de animales, paisajes, etc. El CSIC ha publicado una edición facsímil, con la transcripción de las notas al catalán (idioma en que estaba escrito), castellano e inglés. Estoy muy satisfecho!

During the cruise ATOS II-Antarctica (February-March 2009) I wrote a diary illustrated with sketches of animals, landscapes etc. The CSIC has published a facsimil edition, with the transcription of the notes in Catalan (the language in which it was originally writen), Spanish and English. I am very happy!El diario un vez editado

h1

Sushi

Novembre 3, 2010

Sushi (Acuarela en papel). Es nuestra nueva gata, que compartimos con Marta y Andrés (pasa temporadas en las casas respectivas). Quizás con menos clase que Lolita, es mucho más cariñosa, inteligente y juguetona.

Sushi (Watercolour on paper). Is our new kitty, that we share her with Marta and Andrés. Maybe she lacks a certain touch of class, but is much more cheerful, kind and intelligent.

Sushi (acuarel.la en paper). És la nostra nova gateta, que compartim amb la Marta i l’Andrés (passa temporades a ambdues cases). Potser té menys classe que la Lolita, però és molt més manyaga, intel.ligent i entretinguda.

h1

Venècia

Novembre 3, 2010

Venècia (Aquarel.la i gouache sobre paper tintat fet a mà). La visió màgica de la ciutat arribant des de Terra Ferma.

Venecia (Acuarela y gouache sobre paper tintado hecho a mano). La  visión mágica de la ciudad llegando desde Terra Ferma.

Venice (Watercolour and gouache on hand-made tinted paper). The magic view of the city coming from Terra Ferma.

h1

Tomopteris

Agost 20, 2010

Tomopteris (Acuarela en papel). Por fin hemos llegado a bordo del Hespérides! En el primer muestreo de zooplancton que hago aparece, entre los Eufausiáceos (krill) que eran mi objetivo principal, este gusano planctónico, un Tomopteris de unos 10 cm de largo, elegante y transparente salvo por extremos, de un color malva delicadísimo, de los apéndices (parápodos, expansiones laterales que les permiten nadar) y un cordón del mismo color en el eje longitudinal.

Tomopteris (acuarel.la en paper). Finalment hem embarcarcat a l’Hespérides! A la primera mostra de zooplàncton que faig m’apareix, entre els Eufausiàcis (krill) que eren el meu objectiu principal, aquest cuc planctònic, un Tomopteris d’uns 10 cm de llarg, elegant i transparent menys pels extrems, d’un color malva delicadíssim, dels apèndix (Paràpodes, expansions laterals que li permeten nedar), i un cordó del mateix color a l’eix longtudinal.

Tomopteris (watercolour on paper). Finally we are on board the Hespérides! In the first zooplankton sample I made, amongst the Euphausiids (krill) that were my first objective I found this planktonic worm, a Tomopteris about 10 cm long, transparent but for the end of their appendix (Parapodia, lateral expansions that allow him swimming), of a delicate pink color, and a nodular string of the same colour in its longitudinal axis.

h1

Remolcador “Las Palmas”

gener 20, 2010

Remolcador de altura “Las Palmas” (Boceto. Acuarela y lápiz de grafito en papel). Como avancé en mi último “post”, el mes de febrero lo he pasado en la Antártida, como científico en la campaña oceanográfica  ATOS-II . El plan era ir en avión hasta la base chilena de Isla Rey Jorge, en las Shetland del Sur, en el extremo de la península Antártica (62° 23′ 0″ S, 58° 27′ 0″ W), y embarcar en el buque español de investigación “Hespérides”. Pero tres días de mal tiempo y niebla cerrada en la base chilena retrasaron el vuelo, cuando llegamos el día 10 de Febrero el barco había seguido la campaña, y en su lugar nos esperaba el remolcador “Las Palmas”, que cumple misiones de logística y abastecimiento a las bases españolas en la Antártida. En éste llegamos, tras 18 horas de navegación, al socaire de Isla Decepción, lugar de la cita con el Hespérides para efectuar el transbordo. Creo que el barqueo lo recordaré durante mucho tiempo: a las 3 de la madrugada, de noche cerrada y con mar dura, transbordamos Carlos, Susana y yo, con nuestros equipajes, del “Las Palmas” a una Zodiak del “Hespérides” (gracias, Gabi). A pesar del mal tiempo, saltar a la Zodiak desde el remolcador no fue demasiado problemático, porque las bordas de ambas embarcaciones están casi al mismo nivel. Más difícil fue subir por la escala de gato  desde la Zodiak al “Hespérides” (5 metros de borda, que con oleaje fuerte oscilan entre menos de 3 y más de 7). Como simepre, me llevé un cuaderno de dibujo y acuarelas, y encontré tiempo para hacer algunos dibujos. Este es un boceto del remolcador “Las Palmas” desde la playa en Rey Jorge.

laspalmasred

Tugboat “Las Palmas” (Sketch. Watercolour and pencil on paper). As mentioned in previous posts, I have spent the month of February in Antarctica, as scientist responsible for the studies on zooplankton on the research cruise ATOS-II. I had planned  to fly from Punta Arenas to the Chilean base in King George Island, in the South Shetlands, at the tip of the Antarctic peninsula (62° 23′ 0″ S, 58° 27′ 0″ W), and join the Spanish resarch vessel  “Hespérides” there. But three days of dirty weather and fogg in King George delayed the flight, so when we arrived on the 10th February the ship had departed to follow the cruise. Instead we went on board the tugboat  “Las Palmas”, a Spanish ship in charge of logistic missions amongst the different Antarctic Spanish bases. After 18 hours we arrived at the lee of Deception Island, where we should transfer to the “Hespérides”. I think that I will remember the transfer for ever: At 3 am, in the dark of a dark night, rough weather and strong wind, Carlos, Susana and myself jumped with our luggages from the “Las Palmas” to a zodiac sent by the “Hespérides” (thanks, Gabi). In spite of the dirty weather, to jump to the zodiac from the tugboat was not difficult, as the board on the stern of Las Palmas was almost at level with that of the zodiac. More dificult was to get on board the “Hespérides” from the zodiac by way of a rope scale. The board of the Hespérides is about 5 m above the waterline, and with high waves the rolling make the  distance oscillate from  about 3 to more than 7 m. As usual I carried my sketch book and watercolours, and found some time to draw. This is a sketch of the “Las Palmas” from the beach in King George.

Remolcador “Las Palmas” (Esbòs, acuarel.la i llàpis de grafit en paper). Com he dit en l’entrada anterior, he passat el mes de Febrer a l’Antàrtida, com a científic responsable dels estudis de zooplàncton durant l’expedició oceanogràfica “ATOS-II. Els plans eren volar fins a la base xilena d’Isla del Rei Jorge, a l’extrem sud de la Península Antàrtica (62° 23′ 0″ S, 58° 27′ 0″ W), i allà pujar al vaixell d’investigació oceanogràfica “Hespérides”. Però uns dies de mal temps i boira tancada a la base xilena varen enderrerir el vol, i en arribar el dia 10 de febrer l’Hespérides havia marxat, i al seu lloc ens esperava el remolcador  “Las Palmas”, que té missions logístiques i d’abasteixement a les bases espanyoles a l’Antàrtida. Vàrem pujar a bord, i després de 18 hores de navegació estavem a redòs d’Illa Decepció, on ens esperava l’Hespérides per transbordar. Crec que l’embarcament el recordarè durant molt de temps: a les 3 de la matinada, de nit tancada i amb la mar molt alçada, la Susana, en Carlos i jo vàrem saltar, amb els equipatges, des d’el “Las Palmas” a una zodiac de l'”Hespérides” (gràcies, Gabi). Malgrat el mal temps, passar a la zodiac des d’el remolcador no va ser massa problemàtic, perquè les bordes de les dues embarcacions queden quasi al mateix nivell. Més difícil va ser pujar per l’escala de corda des de la Çzodiac fins a l’Hespérides (5 m de borda, que amb la maror forta oscil.len entre menys de 3 i més de 7). Com sempre, portava un quadern de dibuix i acuarel.les, i vaig trobar temps per fer alguns dibuixos. Aquest és un esbòs del remolcador “Las Palmas” des de la platja a Rey Jorge.

h1

Iglesia en Punta Arenas (Chile)

Abril 21, 2009

Esglèsia a Punta Arenas (Tinta xinesa, aquarel.la en paper). Aquesta esglèsia és davant mateix de l’hotel Finis Terrae, a l’avinguda Colón de Punta Arenas (Xile), on em vaig estar uns dies abans d’anar a la campanya oceanogràfica antàrtica ATOS-II. Els seus suaus tons pastel contrasten amb la llum crua i el clima dur del paisiglesiared2.

A church in  Punta  Arenas (India  ink, water colour  on paper). This  church was in  front of the hotel,  Finis Terrae, at  the Avenida  Colón in Punta  Arenas (Chile),  were I stayed for  few days before  joining the  Antarctic  oceanographic  cruise ATOS-II.  Its soft, pastel  colours, are a  vivid contrast  with the crude  light and extreme  weather of the  country.

Iglesia en Punta  Arenas (tinta    china, acuarela  en papel). Esta  iglesia está frente  al hotel Finis  Terrae, en la avenida Colón de  Punta Arenas (Chile), donde me hospedé unos días antes de ir a la campaña oceanográfica antártica  ATOS-II. Sus tonos pasteles  contrastan vivamente con la luz  cruda y el clima riguroso del país.