Archive for the ‘Antártida’ Category

h1

Foca de Weddell

Setembre 20, 2011

Aquarel.la en paper. Durant l’expedició ATOS-II Antàrtida (febrer-març 2009), una zona de pack trencat era plé de plaques de gel amb foques. Aquesta de Weddell semblava particularment vanitosa.

Acuarela en papel. Durante la expedición ATOS-II Antártida (febrero-marzo de 2009), una zona de pack roto estaba lleno de placas de hielo con focas. Esta de Weddell parecía particularmente vanidosa.

Watercolour on paper. During the ATOS-II Antártida expedition (February-March 2009), an area of broken pack was full of ice sheets with seals. This Weddell one seemed particularly showy.

Anuncis
h1

Diario Antártida

Agost 15, 2011

Durant a la campanya ATOS II-Antártida (Febrer-Març 2009) vaig portar una mena de diari, il.lustrat amb esbossos d’animals, paisatges, etc. El CSIC n’ha fet una edició facsímil, amb la transcripció de les notes al Català (idioma en que l’havia escrit), Castellà i Anglès. N’estic molt satisfet!

Durante la campaña ATOS II-Antártida (Febrero-Marzo de 2009) llevé una especie de diario, ilustrado con bocetos de animales, paisajes, etc. El CSIC ha publicado una edición facsímil, con la transcripción de las notas al catalán (idioma en que estaba escrito), castellano e inglés. Estoy muy satisfecho!

During the cruise ATOS II-Antarctica (February-March 2009) I wrote a diary illustrated with sketches of animals, landscapes etc. The CSIC has published a facsimil edition, with the transcription of the notes in Catalan (the language in which it was originally writen), Spanish and English. I am very happy!El diario un vez editado

h1

Tomopteris

Agost 20, 2010

Tomopteris (Acuarela en papel). Por fin hemos llegado a bordo del Hespérides! En el primer muestreo de zooplancton que hago aparece, entre los Eufausiáceos (krill) que eran mi objetivo principal, este gusano planctónico, un Tomopteris de unos 10 cm de largo, elegante y transparente salvo por extremos, de un color malva delicadísimo, de los apéndices (parápodos, expansiones laterales que les permiten nadar) y un cordón del mismo color en el eje longitudinal.

Tomopteris (acuarel.la en paper). Finalment hem embarcarcat a l’Hespérides! A la primera mostra de zooplàncton que faig m’apareix, entre els Eufausiàcis (krill) que eren el meu objectiu principal, aquest cuc planctònic, un Tomopteris d’uns 10 cm de llarg, elegant i transparent menys pels extrems, d’un color malva delicadíssim, dels apèndix (Paràpodes, expansions laterals que li permeten nedar), i un cordó del mateix color a l’eix longtudinal.

Tomopteris (watercolour on paper). Finally we are on board the Hespérides! In the first zooplankton sample I made, amongst the Euphausiids (krill) that were my first objective I found this planktonic worm, a Tomopteris about 10 cm long, transparent but for the end of their appendix (Parapodia, lateral expansions that allow him swimming), of a delicate pink color, and a nodular string of the same colour in its longitudinal axis.

h1

Remolcador “Las Palmas”

gener 20, 2010

Remolcador de altura “Las Palmas” (Boceto. Acuarela y lápiz de grafito en papel). Como avancé en mi último “post”, el mes de febrero lo he pasado en la Antártida, como científico en la campaña oceanográfica  ATOS-II . El plan era ir en avión hasta la base chilena de Isla Rey Jorge, en las Shetland del Sur, en el extremo de la península Antártica (62° 23′ 0″ S, 58° 27′ 0″ W), y embarcar en el buque español de investigación “Hespérides”. Pero tres días de mal tiempo y niebla cerrada en la base chilena retrasaron el vuelo, cuando llegamos el día 10 de Febrero el barco había seguido la campaña, y en su lugar nos esperaba el remolcador “Las Palmas”, que cumple misiones de logística y abastecimiento a las bases españolas en la Antártida. En éste llegamos, tras 18 horas de navegación, al socaire de Isla Decepción, lugar de la cita con el Hespérides para efectuar el transbordo. Creo que el barqueo lo recordaré durante mucho tiempo: a las 3 de la madrugada, de noche cerrada y con mar dura, transbordamos Carlos, Susana y yo, con nuestros equipajes, del “Las Palmas” a una Zodiak del “Hespérides” (gracias, Gabi). A pesar del mal tiempo, saltar a la Zodiak desde el remolcador no fue demasiado problemático, porque las bordas de ambas embarcaciones están casi al mismo nivel. Más difícil fue subir por la escala de gato  desde la Zodiak al “Hespérides” (5 metros de borda, que con oleaje fuerte oscilan entre menos de 3 y más de 7). Como simepre, me llevé un cuaderno de dibujo y acuarelas, y encontré tiempo para hacer algunos dibujos. Este es un boceto del remolcador “Las Palmas” desde la playa en Rey Jorge.

laspalmasred

Tugboat “Las Palmas” (Sketch. Watercolour and pencil on paper). As mentioned in previous posts, I have spent the month of February in Antarctica, as scientist responsible for the studies on zooplankton on the research cruise ATOS-II. I had planned  to fly from Punta Arenas to the Chilean base in King George Island, in the South Shetlands, at the tip of the Antarctic peninsula (62° 23′ 0″ S, 58° 27′ 0″ W), and join the Spanish resarch vessel  “Hespérides” there. But three days of dirty weather and fogg in King George delayed the flight, so when we arrived on the 10th February the ship had departed to follow the cruise. Instead we went on board the tugboat  “Las Palmas”, a Spanish ship in charge of logistic missions amongst the different Antarctic Spanish bases. After 18 hours we arrived at the lee of Deception Island, where we should transfer to the “Hespérides”. I think that I will remember the transfer for ever: At 3 am, in the dark of a dark night, rough weather and strong wind, Carlos, Susana and myself jumped with our luggages from the “Las Palmas” to a zodiac sent by the “Hespérides” (thanks, Gabi). In spite of the dirty weather, to jump to the zodiac from the tugboat was not difficult, as the board on the stern of Las Palmas was almost at level with that of the zodiac. More dificult was to get on board the “Hespérides” from the zodiac by way of a rope scale. The board of the Hespérides is about 5 m above the waterline, and with high waves the rolling make the  distance oscillate from  about 3 to more than 7 m. As usual I carried my sketch book and watercolours, and found some time to draw. This is a sketch of the “Las Palmas” from the beach in King George.

Remolcador “Las Palmas” (Esbòs, acuarel.la i llàpis de grafit en paper). Com he dit en l’entrada anterior, he passat el mes de Febrer a l’Antàrtida, com a científic responsable dels estudis de zooplàncton durant l’expedició oceanogràfica “ATOS-II. Els plans eren volar fins a la base xilena d’Isla del Rei Jorge, a l’extrem sud de la Península Antàrtica (62° 23′ 0″ S, 58° 27′ 0″ W), i allà pujar al vaixell d’investigació oceanogràfica “Hespérides”. Però uns dies de mal temps i boira tancada a la base xilena varen enderrerir el vol, i en arribar el dia 10 de febrer l’Hespérides havia marxat, i al seu lloc ens esperava el remolcador  “Las Palmas”, que té missions logístiques i d’abasteixement a les bases espanyoles a l’Antàrtida. Vàrem pujar a bord, i després de 18 hores de navegació estavem a redòs d’Illa Decepció, on ens esperava l’Hespérides per transbordar. Crec que l’embarcament el recordarè durant molt de temps: a les 3 de la matinada, de nit tancada i amb la mar molt alçada, la Susana, en Carlos i jo vàrem saltar, amb els equipatges, des d’el “Las Palmas” a una zodiac de l'”Hespérides” (gràcies, Gabi). Malgrat el mal temps, passar a la zodiac des d’el remolcador no va ser massa problemàtic, perquè les bordes de les dues embarcacions queden quasi al mateix nivell. Més difícil va ser pujar per l’escala de corda des de la Çzodiac fins a l’Hespérides (5 m de borda, que amb la maror forta oscil.len entre menys de 3 i més de 7). Com sempre, portava un quadern de dibuix i acuarel.les, i vaig trobar temps per fer alguns dibuixos. Aquest és un esbòs del remolcador “Las Palmas” des de la platja a Rey Jorge.

h1

“Chorito”

Novembre 29, 2009

“Chorito” (watercolor on paper). The mussels of this area are called choros, or choritos the smaller 0nes; the choro zapato (shoe choro) is a giant mussel, more than 20 cm long. Although tasty, are toughther than the European mussel species (Mytilus edulis and M. galloprovincialis). I found this shell walking on the beach a windy day, while waiting for flying to the Antactic Peninsula. In my diary (07/02/09) is writen “…We are still stranded in Punta Arenas; the problem is the fogg. As the Hespérides cannot wait for us in King George, she will go on with the cruise. We will embarc in the Las Palmas and be transfered few days after to the Hespérides in Livingstone...” In the blog entry corresponding to the Las Palmas, we will see that the transfer was made during the night, in dirty weather and rough sea, at the lee of Deception Island.

“Chorito” (acuarela en papel).  Los mejillones de esta zona de llaman choros, o choritos los pequeños; el choro zapato es un mejillón gigante, de más de 20 cm de largo. Son bastante buenos, aunque algo más duros que los nuestros (Mytilus edulis y M. galloprovincialis). Este lo encontré paseando por la playa, un día muy ventoso mientras esperábamos noticias del avión a Rey Jorge. En el diario escribí (07/02/09)”…estamos varados en Punta Arenas, el problema es la niebla. Como el Hespérides no puede esperarnos más en Rey Jorge, seguirá la campaña, nosotros cuando lleguemos alí embarcaremos en el “Las Palmas”, y transbordaremos al Hespérides unos días más tarde en Livingstone…” En la entrada correspondiente al Las Palmas, ya se verá que tuvimos que hacerlo, de noche y con mal tiempo,  al socaire de Decepción.

“Chorito” (acuarel.la en paper). Els musclos d’aquesta zona s’anomenen choros, i choritos els més petits. El choro zapato és un musclo gegnat, de més de 20 cm de llarg. Són força saborosos, de carn més dura que la dels nostres (Mytilus edulis i M. galloprovincialis). Aquestes closques les vaig trobar passejant per la platja, a Punta Arenas, un dia de vent molt fort, mentre esperavem notícies de l’avió a King George. Al diari vaig escriure (07/02/2009) “… estem avarats a Punta Arenas, el problema és la boira. Com l’Hespérides no ens pot esperar més a King George, seguirà la campanya, i nossaltres, quan hi serem allà embarcarem al “Las Palmas”, y transbordarem l’Hespérides uns díes més tard, a Livingstone…” A l’entrada corresponent al Las Palmas, ya es veurà que ho vàrem fer de nit i amb mal temps, a redòs de Decepció.

h1

Magallanes

Novembre 29, 2009

Magallanes (Llàpis grafit aquarel.lable sobte paper). És el monument més conegut de Punta Arenas, i està a la Plaça d’Armes. Es tracte d’un monumen de pedra, amb quatre columnes que sostenen una estàtua de bronze on es representa Magallanes . A la base hi ha les imatges d’uns indis, també de bronze, al peu d’un dels quals s’ha de fer un petò si es vol tornar a la ciutat. És com canaletes però sense discussions de futbol (crec).

h1

Iglesia en Punta Arenas (Chile)

Abril 21, 2009

Esglèsia a Punta Arenas (Tinta xinesa, aquarel.la en paper). Aquesta esglèsia és davant mateix de l’hotel Finis Terrae, a l’avinguda Colón de Punta Arenas (Xile), on em vaig estar uns dies abans d’anar a la campanya oceanogràfica antàrtica ATOS-II. Els seus suaus tons pastel contrasten amb la llum crua i el clima dur del paisiglesiared2.

A church in  Punta  Arenas (India  ink, water colour  on paper). This  church was in  front of the hotel,  Finis Terrae, at  the Avenida  Colón in Punta  Arenas (Chile),  were I stayed for  few days before  joining the  Antarctic  oceanographic  cruise ATOS-II.  Its soft, pastel  colours, are a  vivid contrast  with the crude  light and extreme  weather of the  country.

Iglesia en Punta  Arenas (tinta    china, acuarela  en papel). Esta  iglesia está frente  al hotel Finis  Terrae, en la avenida Colón de  Punta Arenas (Chile), donde me hospedé unos días antes de ir a la campaña oceanográfica antártica  ATOS-II. Sus tonos pasteles  contrastan vivamente con la luz  cruda y el clima riguroso del país.